Recursos
Blogs
El valor econòmic del treball domèstic

21/07/2011
Tot i la molt estesa incorporació de les dones al món laboral, encara avui el gruix de les tasques domèstiques recau en major mesura sobre elles. Segons una enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les dones dediquen de mitjana dues hores i quart més que els homes als treballs de la llar.
Una recent sentència del Tribunal Suprem ha determinat que Maria Pietat F.A. gaudeix del dret a percebre una pensió compensatòria per divorci de 108.000 euros. La sentència argumenta que durant els 15 anys de matrimoni, sotmès a un règim de separació de béns, ha contribuït amb el seu treball domèstic a les càrregues familiars. Aquesta sentència estableix doctrina en la jurisprudència respecte a la regulació del treball domèstic, ja que determina el dret a obtenir una compensació econòmica en els casos de divorci quan s'hagi contribuït al matrimoni amb tasques domèstiques, pactat en règim de separació de béns.
La dona, llicenciada en Dret, mai havia exercit la seva professió fora de la llar, dedicant-se en exclusiva a la cura de la filla del matrimoni i la casa. El 2008, l'Audiència Provincial de Madrid va anul•lar una sentència favorable a Maria Pietat F.A. per part d'un Primera Instància de Móstoles, que li atorgava una compensació de 108.000 euros, a raó de 600 euros mensuals, considerats com el cost d'una empleada de la llar , pels 15 anys de durada del matrimoni.
L'Audiència es va oposar argumentant que, en tractar-se d'un matrimoni en règim de separació de béns, no es podia apreciar un increment patrimonial injustament adquirit per raó de la dedicació de l'esposa a la cura de la família. Per contra, la interpretació del Suprem argumenta que l'article 1438 del Codi Civil contempla la contribució al matrimoni mitjançant el treball domèstic, de manera que no té perquè ser en forma de diners. La sentència afegeix que el treball per a la casa no només és una forma de contribució, sinó que constitueix un títol per obtenir una compensació en el moment de la finalització del règim de separació de béns, i recorda que aquest règim apareix regulat en cinc dels ordenaments jurídics espanyols, dels quals no tots admeten la compensació.
Tot i la molt estesa incorporació de les dones al món laboral, encara avui el gruix de les tasques domèstiques recau en major mesura sobre elles. Segons una enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les dones dediquen de mitjana dues hores i quart més que els homes als treballs de la llar.
Una recent sentència del Tribunal Suprem ha determinat que Maria Pietat F.A. gaudeix del dret a percebre una pensió compensatòria per divorci de 108.000 euros. La sentència argumenta que durant els 15 anys de matrimoni, sotmès a un règim de separació de béns, ha contribuït amb el seu treball domèstic a les càrregues familiars. Aquesta sentència estableix doctrina en la jurisprudència respecte a la regulació del treball domèstic, ja que determina el dret a obtenir una compensació econòmica en els casos de divorci quan s'hagi contribuït al matrimoni amb tasques domèstiques, pactat en règim de separació de béns.
La dona, llicenciada en Dret, mai havia exercit la seva professió fora de la llar, dedicant-se en exclusiva a la cura de la filla del matrimoni i la casa. El 2008, l'Audiència Provincial de Madrid va anul•lar una sentència favorable a Maria Pietat F.A. per part d'un Primera Instància de Móstoles, que li atorgava una compensació de 108.000 euros, a raó de 600 euros mensuals, considerats com el cost d'una empleada de la llar , pels 15 anys de durada del matrimoni.
L'Audiència es va oposar argumentant que, en tractar-se d'un matrimoni en règim de separació de béns, no es podia apreciar un increment patrimonial injustament adquirit per raó de la dedicació de l'esposa a la cura de la família. Per contra, la interpretació del Suprem argumenta que l'article 1438 del Codi Civil contempla la contribució al matrimoni mitjançant el treball domèstic, de manera que no té perquè ser en forma de diners. La sentència afegeix que el treball per a la casa no només és una forma de contribució, sinó que constitueix un títol per obtenir una compensació en el moment de la finalització del règim de separació de béns, i recorda que aquest règim apareix regulat en cinc dels ordenaments jurídics espanyols, dels quals no tots admeten la compensació.