Recursos
Blogs
El sistema immune té la clau de l'esclerosi múltiple
12/08/2011
Els científics d'un Consorci de Recerca Internacional que ha dut a terme el major estudi genòmic sobre l'esclerosi múltiple han identificat 29 marcadors vinculats a la patologia, la majoria dels quals estan relacionats amb el funcionament del sistema de defensa del nostre organisme. Alastair Compston, investigador de la Universitat de Cambridge, encapçala el treball i declara que "ara queda clar que la malaltia és principalment immunològica i això té implicacions importants per a futures estratègies terapèutiques". El nou treball proporciona claus per conèixer millor la malaltia i desenvolupar tractaments cada vegada més eficaços.
Els investigadors, entre els quals cal destacar la presència de famosos científics espanyols, han ratificat l'existència d'altres 23 variants genètiques descrites prèviament en un altre estudi i han anunciat l'existència de 5 més sospitoses d'acabar sent determinants. I, tot i que l'esclerosi múltiple és una afectació de les estructures neuronals, un atac al sistema immune sobre el cervell i la medul•la espinal, Manuel Comabella, coautor de l'estudi i investigador de l'Institut de Recerca de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, assenyala que "no s'ha trobat cap gen vinculat al cervell o la medul·la espinal".
L'estudi, a més, ha ratificat que els limfòcits T, unes cèl•lules a la sang que organitzen la resposta immunològica, poden no solament desencadenar processos d'autoimmunitat si no "funcionen" bé, sinó que a més, i com a conseqüència dels defectes genètics a l'ADN de les persones amb esclerosi múltiple, afavoreixen la migració dels limfòcits T cap al cervell.
Recorden els investigadors que encara queda molt de camí per recórrer i assenyalen la importància dels factors ambientals, especialment el dèficit de vitamina D i les infeccions víriques. No obstant, després d'haver analitzat l'ADN de més de 9.700 pacients afectats i 17.300 persones sanes i gràcies als mètodes de seqüenciació massiva que han permès veure el genoma amb detall, declara Pau Villoslada, del Centre de Neuroimmunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i signant l'estudi, que "les associacions genètiques trobades són definitives".
Els investigadors, entre els quals cal destacar la presència de famosos científics espanyols, han ratificat l'existència d'altres 23 variants genètiques descrites prèviament en un altre estudi i han anunciat l'existència de 5 més sospitoses d'acabar sent determinants. I, tot i que l'esclerosi múltiple és una afectació de les estructures neuronals, un atac al sistema immune sobre el cervell i la medul•la espinal, Manuel Comabella, coautor de l'estudi i investigador de l'Institut de Recerca de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, assenyala que "no s'ha trobat cap gen vinculat al cervell o la medul·la espinal".
L'estudi, a més, ha ratificat que els limfòcits T, unes cèl•lules a la sang que organitzen la resposta immunològica, poden no solament desencadenar processos d'autoimmunitat si no "funcionen" bé, sinó que a més, i com a conseqüència dels defectes genètics a l'ADN de les persones amb esclerosi múltiple, afavoreixen la migració dels limfòcits T cap al cervell.
Recorden els investigadors que encara queda molt de camí per recórrer i assenyalen la importància dels factors ambientals, especialment el dèficit de vitamina D i les infeccions víriques. No obstant, després d'haver analitzat l'ADN de més de 9.700 pacients afectats i 17.300 persones sanes i gràcies als mètodes de seqüenciació massiva que han permès veure el genoma amb detall, declara Pau Villoslada, del Centre de Neuroimmunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i signant l'estudi, que "les associacions genètiques trobades són definitives".