Recursos

El director d'Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones de Mútua Intercomarcal, Joan Monforte (Olesa de Montserrat, 1958), ens contesta algunes preguntes respecte a la situació tan delicada que hem viscut els últims mesos, com ha afectat la plantilla i sobre la irrupció del teletreball en l'àmbit laboral.

Ens hem vist obligats a transformar per complet i en un temps rècord la nostra manera de treballar, com ha afectat aquest punt en Mútua Intercomarcal?

Certament, el canvi es va produir d'avui per a demà; en 48 hores teníem a 250 persones treballant des de casa. La incertesa era majúscula... Fins quan?, com ho fem? serà capaç la nostra gent de normalitzar una situació anormal des de tots els punts de vista? els nostres equips resistiran tantes connexions en remot alhora? com ens comuniquem? com organitzem el treball? com funcionaran els equips de persones en aquesta situació?

La resposta va ser sorprenent: en 48h la Mútua estava funcionant com abans del confinament, em permeto apuntar que fins i tot millor. Això no s'aconsegueix únicament amb Organització, amb logística, amb tecnologia robusta, això requereix compromís, implicació, entusiasme, la implicació de les persones va ser la clau.

El teletreball ha estat vital per poder preservar i garantir la salut dels empleats, quina resposta ha tingut per part d'aquests?

Abans de respondre a la seva pregunta que se circumscriu en l'àmbit del Treball remot des de casa (em costa definir la situació vívida com a teletreball), vull posar èmfasi en els quals van seguir en manera presencial. Els nostres centres assistencials van continuar atenent els usuaris que van requerir atenció mèdica, amb implicació de Metges, personal d'infermeria, administratius, directors de sucursal... aquestes persones van estar al capdavant en uns moments en els quals no podíem (era impossible) facilitar els EPI’s mínims per garantir la seva Seguretat i salut. Ells van mostrar una professionalitat i un compromís digne d'esment, van posar per davant la seva funció de Servei a la Societat a la garantia de la Seguretat; van ser uns valents i haig de reconèixer que no vaig descansar en aquells dies el necessari, sofrint per ells i elles i buscant la manera de procurar-los aquesta Seguretat i protecció de la seva salut que mereixien.

Vull aprofitar aquest canal que em brindes per transmetre un sincer reconeixement a tots i totes.

Quant a la salut de les persones que van estar treballant en remot, la percepció era complexa; d'una banda la satisfacció per haver preservat la continuïtat del seu lloc en temps de confinament, però per un altre, la preocupació sobre el seu estat de salut, la de les persones del seu entorn, les condicions ergonòmiques desfavorables en molts casos, la convivència amb menors, amb la parella (en la seva mateixa situació), les persones grans, els treballadors i treballadores de risc per malalties cròniques, el seu estat emocional, l'estrès de la suma de tots els factors descrits, i la pressió del Treball (vull recordar que a més de totes les condicions desfavorables descrites, la necessitat de tramitar l'ingent volum de sol·licituds de prestació dels autònoms, en poc temps, sense la formació adequada i amb la necessitat de seguir amb els Treballs habituals va ser enormement estressant.

Vull insistir en la professionalitat i compromís demostrat per totes i tots.

Intentem oferir tota la comunicació que va ser possible, difondre consells, hàbits saludables, informació de prevenció de riscos, de gestió de les emocions, i mantenir la comunicació amb els equips i de manera individual quan calia i/o possible (som 305 persones treballadores).

Es mantindrà el teletreball després de la crisi?

Ja he dit que no considero el viscut com a teletreball, però sí, el teletreball en una nova modalitat de Treball a la qual ens hem d'adaptar i que comporta molts avantatges. Actualment s'està tramitant legislació laboral que regularà aquest nou marc laboral, els convenis col·lectius i els pactes d'empresa abordaran amb major profunditat la regulació del teletreball. Però el teletreball no podrà ser universal (per a tots), som una Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social, amb 32 centres de Treball, i s'espera de nosaltres que oferim atenció sanitària personalitzada (incompatible amb el teletreball) i assessorament i tramitació de prestacions econòmiques. El Teletreball arribarà, també a Mútua Intercomarcal, però és necessària una regulació, uneixes garanties i pactes col·lectius i individuals que haurem d'abordar.

Durant el confinament, com s'ha gestionat la incertesa i les pors? S'estan preparant nous escenaris?

La incertesa ha estat una constant, cada dia era pitjor que l'anterior, les notícies han estat preocupants i han generat molta incertesa i por. Som humans i éssers socials, veure'ns privats d'aquestes Components tan humans ha estat (i està sent) dur per a tots. Òbviament, la component por és una emoció que pot paralitzar i al seu torn pot arribar amb Components Associats, fins i tot en l'àmbit de les patologies, que deterioren molt l'estat anímic de les persones; i quan la por evoluciona al pànic, llavors es descontrolen les nostres reaccions. Cadascun viu la por a la seva manera, però forma part del nostre ésser i és una herència antropològica que intenta protegir-nos del perill.

Com he dit, hem intentat oferir tot tipus de recursos per ajudar a superar o controlar la incertesa i la por, però mai és suficient en una situació tan greu i complexa com la que hem viscut.

No hem superat encara totes les pors (el perill segueix aquí), la incertesa durés molt més, ja que les conseqüències econòmiques de la pandèmia encara estan per arribar en tota la seva magnitud.

Hem d'estar preparats per a nous escenaris, és la nostra obligació i ens ocupa i preocupa dotar a la nostra Organització d'estructures més flexibles, més adaptables a noves situacions, malgrat la dificultat de preveure com, quan i en quin grau es produiran. La nova realitat és líquida i impredictible i quan Nous escenaris ens obliguin a canviar, hem d'estar Preparats per donar resposta als reptes, sobretot als desconeguts, ja que els esperats es poden planificar.

Quina és la seva experiència com Director de Gestió i Desenvolupament de Persones en aquesta crisi sanitària?

He après més en dos mesos que en tota la meva carrera professional. No hi ha llibres que parlin del que ens ha ocorregut, he après que les persones, quan tenen reptes per davant, quan tenen apoderament, quan són cridats a ser útils, treuen de si mateixos el millor, es comprometen, s'alineen amb l'objectiu, adopten el seu nou rol, i el fan amb entusiasme i comparteixen amb els equips les seves experiències, coneixements, habilitats i aconsegueixen resultats extraordinaris. Estic segur que, en un breu espai de temps, les escoles de negocis, els sociòlegs parlessin i analitzessin l'ocorregut, i com hem vist, a nivell organitzacional, l'experiència ha estat altament positiva (potser és de les poques experiències positives que podem treure d'aquest període tan negre que ens ha tocat viure).