Recursos

Ser paramèdic no és només una vocació; és una professió exigent que requereix valentia, rapidesa i compromís amb la vida Les persones que es dediquen a aquesta tasca estan exposades a situacions extremes, escenaris d’emergència i riscos tant físics com emocionals. Per això, és fonamental reconèixer els principals perills als quals s’enfronten i conèixer les mesures preventives necessàries per protegir la seva salut, el seu benestar i la seva capacitat de continuar ajudant. 

Principals riscos als quals s’enfronten els paramèdics 

1. Risc biològic

Un dels perills més grans és el contacte amb sang, fluids corporals i agents infecciosos (VIH, hepatitis B i C, tuberculosi, entre d’altres). L’ús de guants, mascaretes, ulleres de protecció i bates impermeables és essencial. 

2. Risc físic

Durant un servei, el paramèdic pot patir lesions musculars per carregar pacients, traumatismes per accidents de trànsit, cremades o ferides per objectes punxants o tallants. La tècnica correcta de mobilització i l’ús d’elements ergonòmics són claus. 

3. Risc químic

En estar en contacte amb medicaments, oxigen o substàncies tòxiques (com productes químics industrials en accidents), es poden produir intoxicacions o reaccions adverses. 

4. Risc psicològic

L’exposició constant a esdeveniments traumàtics, morts, patiment aliè i situacions d’estrès agut pot derivar en estrès posttraumàtic, ansietat, depressió o esgotament emocional (burnout). 

5. Risc ambiental

Treballar a la via pública o en llocs amb infraestructures danyades els exposa a riscos com explosions, incendis, esfondraments, condicions meteorològiques extremes o agressions per part de tercers. 

Mesures preventives fonamentals 

- Ús d’equips de protecció individual (EPI): Imprescindibles per evitar el contagi de malalties infeccioses i protegir-se d’agents físics o químics. Ha d’incloure guants, casc, ulleres, armilla reflectora, botes, entre d’altres. 

- Formació contínua: Capacitar-se regularment en primers auxilis avançats, gestió de situacions de risc, bioseguretat i salut mental enforteix la preparació davant d’escenaris crítics. 

- Protocols de seguretat: Seguir els protocols establerts en cada intervenció permet minimitzar errors, evitar improvisacions i actuar de manera ordenada i segura. 

- Prevenció de lesions musculars: Adoptar una bona postura en aixecar càrregues, utilitzar lliteres i cinturons d’immobilització, i fer pauses actives redueix el risc de lesions físiques. 

- Suport psicològic: És fonamental comptar amb espais d’escolta, teràpies o grups de contenció emocional. El benestar mental dels paramèdics ha de ser una prioritat institucional. 

L’autocura també és una forma de salvar vides 

Tot i que la missió principal d’un paramèdic és assistir els altres, el primer pas per fer-ho amb eficàcia és cuidar-se un mateix. Dormir bé, mantenir una alimentació equilibrada, fer exercici, aprendre tècniques de respiració o meditació i envoltar-se d’una xarxa de suport personal són hàbits que marquen la diferència a llarg termini. 

Els paramèdics són herois silenciosos que actuen en els moments més crítics de la vida. Tanmateix, no són invulnerables. Identificar els riscos als quals s’enfronten i adoptar mesures preventives eficaces no només protegeix la seva salut, sinó que també millora la qualitat de l’atenció que ofereixen. Cuidar qui cuida és una responsabilitat de tothom: institucions, companys i societat.