Recursos

Els laboratoris són espais on la ciència es converteix en descobriment, però també en risc si no es respecten adequadament les normes de seguretat. Un especialista de laboratori està exposat a productes químics, agents biològics, equips sofisticats i fins i tot radiacions, per la qual cosa la prevenció és clau per protegir la salut, evitar accidents i garantir la validesa dels resultats experimentals. 

Tipus d’accidents més comuns en un laboratori 

· Accidents químics: 

· Cremades per àcids, àlcalis o substàncies corrosives. 

· Inhalació de vapors tòxics o gasos. 

· Intoxicació per ingesta accidental o contacte amb la pell. 

· Accidents biològics: 

· Exposició a bacteris, virus o fongs patògens. 

· Contaminació creuada per manipulació inadequada de mostres. 

· Accidents físics: 

· Talls amb vidres trencats o material punxant. 

· Punxades amb agulles o llancetes. 

· Lesions musculars per mala postura o manipulació incorrecta d’equips pesants. 

· Accidents elèctrics i mecànics: 

· Descàrregues elèctriques per instal·lacions defectuoses. 

· Lesions per un mal ús de centrífugues o maquinària amb parts mòbils. 

· Incendis i explosions: 

· Per la mescla de substàncies incompatibles. 

· Ús incorrecte d’encenedors o equips que generen calor. 

Consells per prevenir accidents al laboratori 

Per poder evitar aquests accidents, és important seguir correctament les següents mesures preventives: 

1. Ús obligatori d’equip de protecció personal (EPP): bata de màniga llarga, guants, ulleres de seguretat, calçat tancat i mascareta en cas d’exposició a vapors o agents biològics. 

2. Formació contínua: actualitzar coneixements en normes de bioseguretat, maneig de substàncies químiques perilloses (fitxes de seguretat, pictogrames GHS) i protocols de primers auxilis. 

3. Ordre i neteja (norma del “laboratori net”): mantenir les superfícies lliures de residus, etiquetar correctament els reactius i disposar de contenidors específics per a cada tipus de residu (químic, biològic, punxant). 

4. Emmagatzematge segur de productes químics: separar inflamables d’oxidants, guardar àcids i bases en armaris específics i comprovar periòdicament les dates de caducitat. 

5. Ús adequat dels equips: calibrar, revisar i fer el manteniment dels instruments de laboratori (centrífugues, autoclau, cabines de bioseguretat, etc.) per evitar errors tècnics. 

6. Higiene personal estricta: no menjar, beure ni maquillar-se al laboratori; rentar-se sempre les mans abans i després de cada jornada. 

7. Protocols d’emergència clars: conèixer la ubicació de les dutxes de seguretat, rentadors d’ulls, extintors, sortides d’evacuació i tenir a la vista telèfons d’emergència. 

8. Treball responsable: mai treballar sol al laboratori; la supervisió mútua és una de les millors eines de prevenció. 

L’especialista de laboratori és també responsable de preservar la seva seguretat i la de l’equip dins del laboratori. Cada norma de bioseguretat, cada procediment de neteja i cada protocol d’emergència són inversions en salut. La millor prevenció és un laboratori segur, un lloc on la ciència pot avançar sense posar en risc aquells que la fan possible.