Recursos
Blogs
15 minuts d'activitat física intensa potencien la memòria motora
Segons una investigació liderada pel neurocientífic Marc Roig a la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) i presentada a la revista Plos One, la pràctica de 15 minuts d'activitat física intensa potencien la memòria motora, que és aquella relacionada amb l'aprenentatge d'activitats de coordinació, com escriure en un teclat o anar en monopatí. "Esperava trobar que l'activitat física tingués algun efecte, però m'ha sorprès que un episodi tan breu tingui un efecte tan gran", ha declarat Marc Roig.
En l'estudi han participat 48 voluntaris de 18 a 35. Els voluntaris es van dividir en tres grups: un va pedalejar sobre una bicicleta estàtica durant quinze minuts a màxima intensitat abans d'aprendre l'exercici; un segon grup va pedalejar 15 minuts amb intensitat màxima després d'aprendre l'exercici; i el tercer no va pedalejar. L'estudi va revelar diferències 24 hores després: els que havien fet activitat física intensa ho van fer significativament millor que aquells que havien estat en repòs. Una setmana després, les diferències van ser encara més acusades. A més, els voluntaris que primer van aprendre a fer l'exercici de coordinació i després van pedalejar van obtenir puntuacions millors als tests que aquells que primer van pedalejar i després van aprendre a fer l’exercici.
L'estudi, el primer que investiga els beneficis de l’activitat física sobre la memòria motora, suggereix que sessions breus d'activitat física millorarien les teràpies de rehabilitació en pacients que han patit un ictus o un accident. Així mateix, la pràctica d’esport a màxima intensitat resulta beneficiosa per a millorar el rendiment intel•lectual, el que és especialment important per a nens i adolescents en edat d'escolarització. Estudis anteriors ja havien confirmat beneficis cognitius com la capacitat d'atenció, la planificació d'activitats complexes, la velocitat a la qual el cervell processa informació o la memòria explícita, així com s'ha demostrat que la pràctica habitual d'activitat física augmenta el volum de certes regions del hipocamp relacionades amb un augment de la memòria. Per tant, la pràctica d'esport sembla tenir un efecte a curt termini sobre la memòria a través de l'acció directa de substàncies com la noradrenalina i la BDNF. I una acció més indirecta a llarg termini a través dels canvis anatòmics que afavoreix en l'hipocamp.
En l'estudi han participat 48 voluntaris de 18 a 35. Els voluntaris es van dividir en tres grups: un va pedalejar sobre una bicicleta estàtica durant quinze minuts a màxima intensitat abans d'aprendre l'exercici; un segon grup va pedalejar 15 minuts amb intensitat màxima després d'aprendre l'exercici; i el tercer no va pedalejar. L'estudi va revelar diferències 24 hores després: els que havien fet activitat física intensa ho van fer significativament millor que aquells que havien estat en repòs. Una setmana després, les diferències van ser encara més acusades. A més, els voluntaris que primer van aprendre a fer l'exercici de coordinació i després van pedalejar van obtenir puntuacions millors als tests que aquells que primer van pedalejar i després van aprendre a fer l’exercici.
L'estudi, el primer que investiga els beneficis de l’activitat física sobre la memòria motora, suggereix que sessions breus d'activitat física millorarien les teràpies de rehabilitació en pacients que han patit un ictus o un accident. Així mateix, la pràctica d’esport a màxima intensitat resulta beneficiosa per a millorar el rendiment intel•lectual, el que és especialment important per a nens i adolescents en edat d'escolarització. Estudis anteriors ja havien confirmat beneficis cognitius com la capacitat d'atenció, la planificació d'activitats complexes, la velocitat a la qual el cervell processa informació o la memòria explícita, així com s'ha demostrat que la pràctica habitual d'activitat física augmenta el volum de certes regions del hipocamp relacionades amb un augment de la memòria. Per tant, la pràctica d'esport sembla tenir un efecte a curt termini sobre la memòria a través de l'acció directa de substàncies com la noradrenalina i la BDNF. I una acció més indirecta a llarg termini a través dels canvis anatòmics que afavoreix en l'hipocamp.