Recursos
Blogs
Són les pantalles causa o conseqüència de la hiperactivitat?

Sembla contradictori afirmar que els nens hiperactius aconsegueixen romandre llargues hores concentrats en una pantalla i que alhora, els nens i adolescents que passen llargues hores pendents d'aquesta activitat tenen més probabilitats de presentar problemes d'atenció que els que menys hores hi dediquen.
Apunten alguns especialistes que la capacitat que tenen els nens hiperactius per concentrar-se mentre estan veient la televisió o jugant a un videojoc és una característica més del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
Immaculada Escamilla, psiquiatre infantil de la Clínica Universitat de Navarra a Madrid, especifica que "el problema dels nens amb TDAH radica fonamentalment en l'atenció sostinguda i directa. És a dir, tenen més dificultat que la població general per estar atents a allò que els suposa un esforç mental. Però quan estan jugant amb consoles, contínuament reben una resposta a les seves jugades i ràpidament obtenen un reforç positiu, a través de punts o premis, fet que incrementa progressivament el seu interès i motivació". El mateix passa amb la televisió ja que l’infant "no necessita necessàriament d'una atenció sostinguda, per això passen més hores mirant-la", afegeix.
Encara que calen més estudis per determinar quina de les dues situacions és veraç, tots els especialistes es posen d'acord en afirmar que abusem en l'ús de qualsevol tipus de distracció relacionada amb les pantalles.
Apunten alguns especialistes que la capacitat que tenen els nens hiperactius per concentrar-se mentre estan veient la televisió o jugant a un videojoc és una característica més del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
Immaculada Escamilla, psiquiatre infantil de la Clínica Universitat de Navarra a Madrid, especifica que "el problema dels nens amb TDAH radica fonamentalment en l'atenció sostinguda i directa. És a dir, tenen més dificultat que la població general per estar atents a allò que els suposa un esforç mental. Però quan estan jugant amb consoles, contínuament reben una resposta a les seves jugades i ràpidament obtenen un reforç positiu, a través de punts o premis, fet que incrementa progressivament el seu interès i motivació". El mateix passa amb la televisió ja que l’infant "no necessita necessàriament d'una atenció sostinguda, per això passen més hores mirant-la", afegeix.
Encara que calen més estudis per determinar quina de les dues situacions és veraç, tots els especialistes es posen d'acord en afirmar que abusem en l'ús de qualsevol tipus de distracció relacionada amb les pantalles.