Recursos

Rebre un diagnòstic de càncer de mama pot ser una de les experiències més difícils a la vida d’una persona. Sorgeixen pors, incerteses i, sobretot, moltes preguntes. La informació fiable i clara es converteix en una eina fonamental per afrontar aquesta etapa amb serenor i confiança. 

En aquest blog recollim algunes de les preguntes més freqüents que sorgeixen després del diagnòstic, amb l’objectiu d’aclarir dubtes i oferir orientació. 

Preguntes freqüents  

1. Què significa tenir càncer de mama?
El càncer de mama es produeix quan algunes cèl·lules de la mama comencen a créixer de manera descontrolada, formant un tumor. Aquest tumor pot ser benigne (no cancerós) o maligne (cancerós). El diagnòstic implica identificar si el tumor és maligne, la seva mida, si s’ha estès i quines característiques té.

2. Quins són els factors de risc?
No existeix una única causa, però alguns factors augmenten la probabilitat de desenvolupar-lo:

· Edat (més freqüent a partir dels 50 anys). 

· Antecedents familiars de càncer de mama o d’ovari. 

· Mutacions genètiques (BRCA1 i BRCA2, entre d’altres). 

· Exposició prolongada a estrògens (menarquia precoç, menopausa tardana, teràpia hormonal prolongada). 

· Estil de vida: sedentarisme, obesitat, consum d’alcohol o tabac. 

3. Quines proves es realitzen després del diagnòstic?
L’especialista pot indicar diverses proves per confirmar el tipus de càncer i definir el tractament:

· Mamografia i ecografia. 

· Ressonància magnètica de mama. 

· Biòpsia: imprescindible per analitzar les cèl·lules i confirmar el diagnòstic. 

· Proves addicionals: anàlisi de receptors hormonals, HER2, estudis d’extensió (TAC, PET o gammagrafia òssia). 

4. Quines opcions de tractament existeixen?
El tractament depèn del tipus, l’estadi del càncer i la salut general de la pacient. Les principals opcions inclouen:

· Cirurgia: tumorectomia (extirpació del tumor) o mastectomia (extirpació de la mama). 

· Radioteràpia: elimina cèl·lules canceroses a la zona tractada. 

· Quimioteràpia: actua a nivell sistèmic contra cèl·lules malignes. 

· Teràpies hormonals: bloquegen l’acció d’hormones que afavoreixen el creixement del càncer. 

· Teràpies dirigides o biològiques: ataquen alteracions específiques de les cèl·lules canceroses (ex. HER2 positiu). 

5. El càncer de mama sempre implica la pèrdua del pit?
No sempre. En molts casos és possible realitzar cirurgies conservadores (tumorectomia), seguides de radioteràpia. A més, existeixen opcions de reconstrucció mamària que poden fer-se de manera immediata o temps després de la cirurgia.

6. Com afecta el tractament a la vida diària?
Els efectes secundaris varien segons la teràpia:

· Quimioteràpia: fatiga, caiguda dels cabells, nàusees. 

· Radioteràpia: enrogiment de la pell, cansament. 

· Hormonoteràpia: fogots, canvis d’humor. 

· Aspecte emocional: ansietat, tristesa o por són freqüents. El suport psicològic, una bona alimentació i l’activitat física adaptada ajuden a portar-los millor. 

7. Quins hàbits poden ajudar durant i després del tractament?

· Mantenir una alimentació equilibrada (fruita, verdura, proteïnes magres, hidratació). 

· Realitzar exercici físic adaptat, com caminar o ioga suau. 

· Evitar tabac i alcohol. 

· Cuidar la pell i els cabells durant els tractaments. 

· Buscar suport en grups de pacients o associacions especialitzades. 

8. Quin paper tenen les revisions mèdiques?
Les revisions periòdiques són essencials després del tractament. Permeten detectar recurrències de manera primerenca i controlar els possibles efectes secundaris a llarg termini. Generalment, inclouen exploració física, mamografies i, en alguns casos, anàlisis de sang.

Un diagnòstic de càncer de mama canvia la vida, però no significa estar sola ni quedar-se sense opcions. Avui dia, la medicina ofereix tractaments cada vegada més personalitzats i eficaços, i l’acompanyament psicològic i social juga un paper vital en el procés. Fer preguntes, informar-se i envoltar-se de suport professional i familiar és clau per afrontar aquesta etapa amb fortalesa i esperança.