Recursos
Blogs
És obligatori el reconeixement mèdic en una empresa?
Al principi, el reconeixement mèdic d'empresa és voluntari per als treballadors. De fet, els responsables de les pimes estan obligats a garantir als seus treballadors una vigilància periòdica del seu estat de salut en funció d'aquells riscos que puguin derivar del seu lloc de treball.
Segons la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que es recull en l'article 22.1, l'empresari ha de proposar el reconeixement i el treballador acceptar o no tal oferiment.
La negativa que es contempla a això s'escuda en el dret a la intimitat tal com es recull en la Constitució Espanyola en l'article 18.1. Segons aquest article, qualsevol persona pot rebutjar la intromissió de tercers en la seva intimitat a menys que hi hagi un consentiment exprés o que la legislació vigent així ho autoritzi i protegeixi.
Quan és obligatori el reconeixement mèdic a l'empresa?
El citat article 22 estableix alguns supòsits en què aquest reconeixement per part de les mútues laborals pot ser obligatori com, per exemple, que la seva salut representi un perill per a ell mateix, els seus companys o altres persones relacionades amb l'activitat empresarial.
En el cas que el risc sigui per al treballador, l'implicat ha de decidir si vol sotmetre o no al reconeixement mèdic, ja que és amo de la vigilància de la seva pròpia salut. Els reconeixements, en canvi, són obligatoris quan s'estableixi d'aquesta forma en una disposició legal relacionada amb la protecció d'activitats perilloses o de riscos determinats.
En aquests supòsits es tracta de facilitar la responsabilitat de l'empresa amb els diferents col·lectius, especialment amb el dels treballadors, ja que la salut d'un pot afectar la integritat personal de la resta de membres de l'equip de treball elevant la probabilitat que es produeixin accidents laborals.
L'empresa també té responsabilitat envers els seus clients. Per això, la salut d'un treballador pot posar en risc que el servei o producte que porta a terme aquesta empresa sigui segur per al client o fins i tot per al conjunt de la societat.
Què diu el Tribunal Suprem pel que fa als reconeixements mèdics de les pimes?
El Suprem subratlla en una sentència de març de 2018 que la intimitat del treballador cedeix a un interès preponderant, com pot ser la salut d'altres empleats, la pròpia integritat física i de terceres persones.
El Tribunal troba una paradoxa en la llei en el fet que exigeix que l'empresa garanteixi la vigilància periòdica de la salut dels treballadors, però està supeditada al consentiment de cada treballador. Aquest principi de voluntarietat pel que fa als reconeixements mèdics d'empresa habilita els treballadors no només a decidir si accepten sotmetre o no a ells, sinó també quines proves autoritzen. És a dir, aquesta sentència assevera que no hi ha un dret a mantenir un estat absolut d'opacitat de les condicions de salut dels treballadors.
La Llei preveu 3 excepcions a aquest principi de voluntarietat:
• Que el reconeixement sigui imprescindible per avaluar l'efecte de les condicions de treball.
• Que l'obligatorietat sigui determinada de forma legal.
• Verificar si hi ha algun tipus de perill per a altres persones o per al mateix treballador.
El Tribunal Suprem assenyala que les funcions dels empleats de seguretat, sector en el qual es basa el litigi, realitzen activitats delicades i sensibles respecte a altres companys, així com a terceres persones en la prevenció de delictes. En aquest cas, la vigilància de la salut és un factor decisiu per garantir la integritat de la resta de persones. Per tant, cal cenyir-se a la llei per al reconeixement mèdic d'empresa.